G-20

Fa temps que volia fer una entrada i tenia diversos temes pensats, però avui vull parlar del famós Risto. M'ha estat impossible no comentar-ho després de veure el seu meravellós programa a tele5, el G20. Aquest home podia caure més o més malament quan estava al "jurat" d'operacion truño, però amb el seu últim programa ha demostrat de quin peu calça realment.

G20 és una mena de llastimosa seqüela del ja mort i enterrat tomate que feien a la mateixa cadena els migdies. Dic seqüela perquè el tomate feia gràcia, amb un aire de cutrerio de pandereta vestit d'esmòquing, que no buscava aspirar a més. El seu presentador, que també ens podia agradar més o menys, sabia el que podia arribar a donar de si les velles ricachones amb bikini arrebossades de crema solar i els cops de micro dels que entrevistaven.

Penso que la virtut en televisió és saber on pots arribar.

Risto creu que pot arribar a més fent un intent de tomate i el seu "carisma" personal: la mateixa veu en off als reportatges, els mateixos ròtuls en vermell de "en unos instantes " realitzats amb l'antifashion microsoft word i un humor pèssim que insulta la intel·ligència de qui s'ho mira, sincerament molt semblant al "se lo que hicisteis" de la Sexta.
Vol ser un programa on fuetejar els polítics ( està molt bé criticar-los oblidant també els deures de tot ciutadà ) i els poderosos, perquè ja està bé que s'aprofitin tant de nosaltres! Que fariem sense el gran Evaristo que ens protegeix dels vils corruptes i els ineptes personatges que ens governen!
Els seus continguts són totalment manipulats, l'objectiu del qual únicament és presentar gifs pèssimament animats amb Photoshop, per fer una gràcia encara més lamentable amb els crits inquisitorials del populacho repentinat i sense personalitat que habita en aquell plató, o sigui els que el segueixen.
Ja sabem que quan es fa ús de la demagògia, es fàcil caure en el populisme baratu, que en aquest cas és molt més caspós del que sembla ja que esta disfressat d'estil modernillo que es porta avui en dia.
De fet sospito que els fans de la Belen Esteban han trobat en Risto una mena d'icona pseudointel·lectual que pot arribar a articular paraules enlloc de bordar com fa la reina de les choles de tele5, però no ens enganyem, de fet no es troben tant lluny l'un de l'altre. En Risto ha diferència de la rossa tenyida ha pogut estudiar

Crec que qualsevol persona que vegi un sol programa d'aquest individu sabrà a que em refeixo.


És una llàstima en que s'ha convertit la televisió. Afortunadament internet ens permet escollir el que volem veure i quan volem.
Li dono pocs anys més de vida a la televisió, fins que finalment mentre es revolca entre la merda del corral en que es troba, mori agonitzant.

Tarragona és boja

Trobo Tarragona una mica agitada, confusa i més caòtica del que és normal.
Entre aquestes coses que em confonen i em fan ràbia hi han dues plataformes/moviments estranys:

Tenim per una banda hi ha la plataforma "Mou-te per Tarragona" ( impulsat per la cambra de comerç i d'altres carques ), que s'agrupa sota el suposat objectiu de treballar pel bé de la ciutat.
Sincerament, si l'únic que saben fer és exaltar un nacionalisme tarragoní, la mar de patètic, tot sigui dit, amb lemes i samarretes carregant contra els de Reus com si siguessin els culpables de tot ... tot plegat ... és molt de poble.
A mi això em diu que és una plataforma que no aportarà res de nou i que el millor que hauria de fer es replantejar-se cap on va i com fa les coses.

L'altre és un moviment bàsicament incívic ( segons he sentit impulsat pels bars de la plaça la font ) anomenat "Yo no voy al puerto". Pel que he entés hi ha gent que diu que s'han tancat molts bars i locals d'oci nocturn per fomentar el port esportiu .
Jo vaig per la part alta i em sembla bé. Potser si que és veritat que s'han posat ferms en aquest aspecte, però la llei és la llei, i si un local ha de tancar perquè no compleix la normativa ... mala sort, tingui-ho tot en regla i ja està.
Trobo molt malament també que es carregui contra els veïns de la part alta, que tenen tot el dret a poder dormir sense que els quatre pallassos que estan al portal bebent molestin.
Per altre banda hi ha gent que diu que no poden entendre com Tarragona pot ser candidata a la ciutat de la cultura, tancant tans locals i tal ... i jo dic si el debat cultural de Tarragona és on podem sortir per la nit ... anem bé

June

Ja s'han acabat les classes, ara només falta algun que altre exàmen que tristament ha quedat penjat per alguna recòndita branca de l'arbre de'n R.Llull
També, contradint la meva anterior entrada, m'he de posar a buscar feina perquè em vui gestionar els meus propis diners i tampoc ser una càrrega ...
El dia 16 aniré a matricular-me ( si hi ha plaçes ) a la EOI per fer un curs d'anglès. Malauradament també hauré de fer un exàmen de nivell i també m'ho hauré de mirar una mica perquè no tinc ganes de repetir per 50ena vegada el present simple i el present constinus.
Els que estigueu lliures de compromissos estudiantils/laborals i/o els que no teniu res a fer o bé per plaer o per necesitat o perqué no hi ha cap més remei, aprofiteu per anar a la platja i posar-se moreno, això si, amb crema i disfruteu-ho a la meva salut perquè pel que faig jo, un altre estiu de blanc vampíric.

Recomano posar pause a la música del blog ( si, ja se que us sap greu, que és molt bona xD ) per escoltar i veure aquest clip del compositor i guitarrista d'Antònia Font, Joan Miquel Oliver, que és boníssim i la barba li queda molt bé xD. Abstenir-se els amants del racionalisme cartesià

Estiu mandrós

Són aquests dies quan tot s'acelera vertiginosament i tens por de fotret una ostia. Bé la cosa s'acaba i l'estiu es presenta amb projectes personals, ja que laborals és bastant impossible ( no m'he dignat a buscar-ne, però ja m'està bé, així tinc una escusa per a mi mateix, ho sento pels que curren o volen currar ). Ja somio abans d'haver acabat les classes, però aixó es precisament la gràcia de tot plegat. Possiblement acabi fent un curs intesiu d'anglès ( ni idea el nivell, però pèssim ... ), després vull llegirm-me una pila de llibres entre els quals tenim ( Nostalgicos de Aristocracia, Lovecraft Obras Completas, La republica de los piratas i uns quans més que tinc per aquí ) anar d'excavacions amb la uni ( espero que sigui Tivenys com l'altre vegada ) i finalment anar a Roma amb el meu estimat Rap ( alter ego pijo-pueblo barceloní ) i d'altres persones ... entre les quals espero que hi hagui el Pablo ( -.-' )
Espero que encara em quedi temps per anar amb el tio Pep a Sarral a restaurar alguna que altre cosa, a rascar algun cabirot o pintar unes quantes parets ...
Ains l'apacible vida de l'estudiant universari ...

Full Metal

Weee ja han tret l'anime basat en el manga de Full Metal Alchemist! ( L'anime que hi havia fins ara no era fidel al còmic, sinó que se l'havien inventat, però és genial i és el meu preferit )

Aqui podeu veure el 1r capítol subtitulat en castellà: http://www.megavideo.com/?d=Y8CLUZVY és una llàstima, però, que commençi ja amb farçit ( també dit relleno xDD), que personalment el trobo una mica fluix ( com tots els rellenos, vease Naruto), però per altra banda l'animació és molt molt bona.
Per qui no conegui la sèrie aqui deixo una petita sinopsis ( copiada de la wikipedia ):
" La historia transcurre en un mundo similar al nuestro, pero con una diferencia importante: al igual que aquí se desarrolló el uso de máquinas y la física como ciencias principales, en este mundo ese puesto lo ocupó la alquimia. No una alquimia casi mágica y similar a la química, como la que se practicaba en la Edad Media, sino otra muy distinta, una ciencia en toda regla, regida por la conservación de la materia. Para hacer alquimia se precisa conocer íntimamente la estructura de aquello que se desea transmutar, y mediante un diagrama conocido como círculo de transmutación, canalizar la energía de la persona hacia el fin perseguido: cambiar la forma y composición de algo. Sin embargo, la alquimia no es una ciencia al alcance de todos: se necesita un cierto talento para llevarla a cabo. Los alquimistas suelen ser de hecho personas muy respetadas.

En la historia se muestran las vivencias de dos hermanos alquimistas, que pese al tabú impuesto al respecto, intentaron resucitar a su madre. Esta prohibición pesa sobre la llamada transmutación humana, mediante la cual, si se comprende perfectamente el proceso, se puede reconstruir de cero un cuerpo humano, e insertar en él el alma del difunto, u otra creada artificialmente."

Jo el recomano al 100% és totalment imprevist i l'argument és molt bo. És una d'aquelles series que t'enganxen a partir del 2 o el 3r capítol, perquè ha de plantejar tota la situació abans d'arrancar

Força bruta que sustenta estructura de bronze?

Ja fa temps que vull parlar del monument als castellers que hi ha a la Rambla. Ja se que a tothom li agrada molt però jo el trobo horrorós.
Per una banda tenim l’emplaçament, només un urbanista inepte hauria col•locat aquella mole allí. Apart que no deixa veure que hi ha darrere i impedeix una visió de l’skyline ( només a ciutats atrassades no es te amb compte aquest fet ) és un obstacle pels propis vianants. No pot ser que si la vorera té una amplada uniforme durant tot un recorregut, només puguis aprofitar 1/3 part d’aquesta perquè hi ha una escultura. Per no dir que és un obstacle per disminuïts físics.
Si hagués de buscar una definició per l’escultura seria PESANT. És una escultura ferma i pesada, col•locada allí com una roca que cau del cel, avorridament hieràtica. On és el risc, l’emoció que caracteritza un castell, la tremolor, el dinamisme, en fi el que per mi és l’essència del castell ... si és que realment els castells són com els toros. La gent que va als toros es per veure si el toro li endolla la banya a la cama i veuen sang, una mica de risc i sobretot morbo ... als castells és exactament el mateix. Si totes les colles fessin monts humans igual que aquesta estàtua, s’acabarien els castells perquè ningú en feria.

Ara deu fer un parell de dies s'ha fet la famosa reunió del G20. Per la tele m'he sorprès molt de que els bons dels governants Xinus, han fet fer unes pintures enormes dels líders mundials ( presidents de països, per mi de líder no n’és cap ) escollits democràticament ( http://www.spanish.xinhuanet.com/spanish/2009-04/02/content_850715.htm ) tot i que a la pàgina web no ho diu, he sentit que els hi regalaran a cadascun dels retratats. Que detallistes que són aqueta gent.
Però em pregunto a on ho posaran això tan gran? Jo ho doblegaria i ho posaria dintre un armari la veritat, però ja sabem que als politics els hi agrada veure’s de ben amunt i per tant a algun lloc ho hauran de penjar. A un menjador no queda gaire bé, això fa patxoca penjar-ho a la paret de les escales de marbre i columneta neoclàssica de la residència governamental. Si mai vas convidat o de visita i ets una mica despistat, mirant el quadre sempre podràs dir, oh es veritat ja se qui viu aquí apart dels meus diners. Ara bé si mai els fan fora del govern on anirà a parar això? Al bagul dels records del congrés? Sota el llit a que prengui pols? Qui sap, això ja seria entrar en divagacions sense sentit. Almenys hi ha una cosa que m’alleuja, si es que els Xinos sempre tenen solució per tot, ells no tindran aquet dilema, no el mouran mai el retrat de l’escala.

A la pròxima entrada criticaré una mica l'estàtua dels castellers que ja toca